Visita a Sant Louis

Dijous 30 anem de visita a la ciutat de Sant Louis, una ciutat que està a la costa  al nord-oest del país. Agafem el nostre superbus i ens encaminem cap allà cantant un repertori de cançons ben variat. A mig camí rebentem una roda i només baixar de l'autobús ens posem a cantar i ballar amb un grup de nens que trobem al mig de la carretera...espectacular!, res ens farà perdre la il.lusió i alegria que tenim des de que vam posar els peus a Àfrica!

Al cap d'una hora de viatge arribem a Sant Louis i ja podem notar l'ambient d'aquesta ciutat turística i comercial on viuen principalment de la pesca i el comerç de peix.

Lloguem una carros de cavalls i passegem per la ciutat conduits pel nostre propi guia, el Diop, que ens va traduint tot el que ela conductors ens van explicant pel camí.

Hi ha molta gent, molts nens i nenes pel carrer, ens saluden, se'ns apropen per demanar-nos diners, ens segueixen corrent al costat... és impressionant i al mateix temps et fa pensar moltíssim en les condicions tant infrahumanes que viuen alguns. 

Fem una parada a la llotja del peix i no us podeu arribar a imaginar la forta olot que se sent... Ufff... Veiem el peix en caixes, i hem de mantenir la resporació perque realment l'olor és super forta! Reprenem el viatge i ens dirigim a dinar a un restaurant de cuina tradicional. 

Amb la panxa plena, tornem a agafar l'autocar i anem cap a la costa on agafem una barca (com un cayuco) que ens porta a una petita illa on ens banyem a l'atlàntic... Amb unes onades impressionants ( bandera vermella en tota regla!) però és una sensació brutal estar en una platja nosaltres sols... Paradísiac, i només amb la companyia d'ocells i els nostres amiguets, els crancs blancs!

Després de banyar-nos, jugar a pilota, fer videos i relaxar-nos tornem a l'altre costat de la costa. Només trepitjar terra un grup de nens que hem vist abans ja ens estan esperant per que ela donem la pilota... Els fem ballar i cantar i ens acabem unint a ells!!.. S'han guanyat el premi i surten corrents un cop ja tenen la seva merescuda recompensa!!!

Ja comencem a tenir gana i el Diop ens porta a una pizzeria... Per fi menjar que no sigui arròs ni picant!!... I la podem acompanyar d'una bona cervesera fresqueta... Ja us podeu imaginar com devorem el sopar!!... I a més amb wifi!!😉

Un dia complert de turisme, diversió, riures, i relax... I finalment tornem a casa tots ben adormits a l'autocar... Demà serà un nou i emocionant dia a Louga!

Seguim entrenant

Dimecres 29 ens aixequem un dia més amb molta energia i ganes per tornar a les escoles a veure els nens i nenes. Com cada dia, només arribar, ja ens estan esperant i venen corrents a saludar-nos! Al SOS tenim tres grups: els grans, les noies on hi ha dos equips, unes mitjanes i les altres més petites, i el grups dels petits que hi ha nens i nenes d'entre 5 a 12 anys.

Cada un de nosaltres treballa amb un grup i fa el seu entrenament. Com que només hi ha una pista, l'hem d'anar compartint i així tambè fem d'altres activitats fora d'ella. Avui hem portat raquetes, llapissos i fulls i guixos.

Tot el que portem és molt ben rebut i tenim feina a l'hora de repartir el material ja que ningú se'n vol quedar sense!

Un dels moments més durs, i que passa constantment, és quan un nen o nena, o noi o noia, et mostra les seves sabatilles de bàsket i et demana que li'n portis unes de noves...se les treuen, et mostren la sola tota trencada o en molts casos les que porten són de tela i ni d'esport... Tenim molt material

Per repartir, i ho anirem donant a totes les escoles... Però hi ha molts nens i segur que tots no en podran tenir unes de noves, és una llàstima, i realment se't trenca el cor quan els has de dir que no i que ja les portarem!

Un cop acabem, ens despedim fins ela tarda i marxem a dinar i a descansar. Per la tarda tornem a la pista central i continuen ela partits entre les escoles. Una altra tarda de compartir bàsquet entre tots! Cada dia hi ha mès gent a la grada i al voltant de la pista, i sobretot molts nens del carrer que els oferim la posaibilitat de passar una tarda entretinguts veient com juguen els nostres equips!

Tothom vol venir a saludar-nos, donar-los la mà, preguntar-nos coses, i en acabar semblem famosos perque volen fer-se fotos amb nosaltres!!

És una sensació molt maca veure que pots fer feliç a tots aquests nois i noies amb un sol gest com donar-los la mà o fent uns tirs amb ells! 

Acabem aquest dimecres improvitzant un 4x4 a mitja pista amb senegalesos i alguns de nosaltres... És genial!!

Comencem el campus!

Dimarts 28 iniciem el campus. Pel matí, tot l'equip REC repartit per les diferents escoles, hem començat amb els entrenaments. L'Hector, l'Anna, la Cris i jo estem a un orfanat que es diu SOS. Només arribar, cada dia els nens i nenes venen a donar-nos a tots la mà, ni un de sol vol deixar de saludar-nos i sempre amb un gran somriure a la cara... Això és el més gratificant d'estar aquí, veus aquests nens que viuen en la miseria i la precarietat però no deixen mai de regalar-te somriures.

Fem entrenament de 10 a 12 i amb els nens petits fem diverses activitats amb material que hem portat: pintures, ceres, globus, bombolles....ja us podeu imaginar com estan de contents! Tots volen emportar-se les joguines cap a casa, i costa molt que entenguin que ho hem de guardar pel dia següent.

A part dels petits de les escoles, se'ns hi afegeixen molts nens que estan pels voltants i volen jugar amb nosaltres... Realment fent el que estem fent podem veure que amb poc és molt fàcil regalar il.lusió, somriures i alegria: una cera, un globus o una bombolla,... No fa falta res mes.

En acabar l'entrenament els nois i noies ens dediquen cançons i balls per agrairnos el que fem per ells i ens reunim tots junts per dirigir-los unes paraules: només podem donar-los les gràcies per tot el què ens estan aportant!

Tornem a casa amb un somriure d'orella a orella per aquest primer matí tant intens. Per dinar tenim preparat mafe, un plat típic de Senegal a base d'arròs i una salsa feta amb crema de cacahuet. Cal dir que aquí el Diop i la seva família i amics ens cuiden molt bé. Estan pendents de tot el què necessitem i sempre ens preparen el menjar i ens el porten a la casa on estem allotjats... Tot menjar típic amb molt d'arròs i moolt picant!

Un cop hem dinat i fet la nostra migdiada per agafar forces, ens dirigim a la pista principal on durant les tardes es faran partidets entre els diferents equips de les escoles. Cada un de nosaltres farà d'entrenador dels respectius equips del matí juntament amb els seus propis entrenadors. És una manera que tots compartim coneixement i aprenguem un dels altres d'aquest esport que tant estimem.

Des de les 5 de la tarda fins les 9 de la nit, 4 hores de bàsquet, diversió, somriures i alegria.

Tornem a casa esgotats i fem balanç de tot el què ens ha aportat aquest dia a Louga, i conscients que demà viurem noves i fascinants experiències.

Primer dia a Louga

Ja portem dos dies sencers a Louga i realment sembla que hi portem un mes. Després de l'impacte del primer dia, avui ja podem ser conscients de la gran feina que farem amb els nois, noies, nens i nenes de Louga. 

Després del viatge llarg i pesat, passant per dos vols i quatre hores en un bus ( i quin bus!) per fi vam arribar a la casa on ens allotjarem durant quinze dies. Només vam dormir una hora, però tots estaven plens d'energia per començar amb el campus. Dilluns al matí vam anar al Centre Cultural on van fer la presentació del campus. El local estava ple de tots els nois i noies de les diferents escoles que participen en el campus i de totes les autoritats de la ciutat. Es van fer molts parlaments i tots eren d'immens agraiment cap a nosaltres. A la tarda ja vam començar amb el torneig on les diferents escoles competien per equips.

Hi ha nens i nenes de totes les edats, des de 5 anys fins a 16, pero a part de tots els que formen part de les escoles, cada dia hi ha molts nens pel voltant de la pista que volen participar o veure els partits.

Aqui hi ha molta pobresa, i pel carrer es poden  veure nens molt petits demanant diners amb una llauna, anant descalços per camins de terra, i tot i portar samarretes d'equips de futbol estan totes molt brutes i esparracades.

Un primer dia molt intens....

Comença l'aventura

D'aquí unes hores comença l'aventura cap a Louga on gràcies a l'organització REC in your memory anirem un grup de 14 nois i noies carregats d'il.lusió i molta empenta per portar a terme un campus de bàsquet i un casal pels nens i joves de Louga ,al Senegal.
Amb les maletes ja carregades amb tot el material que portem per la gent de Louga i sobretot amb moltissima il.lusió per fer feliços a tots amb la nostra arribada!

No sabem si podrem estar conectats per anar informant,però en la mida que ens sigui possible ho intentarem per mitjà de la pagina web
www.recinyourmemory.com

Pel facebook i twitter de la mateixa organització i a través d'aquest bloc.

I recordeu....
#CambiarElMundoEsPosible