dijous, 30 de juliol del 2015

Comencem el campus!

Dimarts 28 iniciem el campus. Pel matí, tot l'equip REC repartit per les diferents escoles, hem començat amb els entrenaments. L'Hector, l'Anna, la Cris i jo estem a un orfanat que es diu SOS. Només arribar, cada dia els nens i nenes venen a donar-nos a tots la mà, ni un de sol vol deixar de saludar-nos i sempre amb un gran somriure a la cara... Això és el més gratificant d'estar aquí, veus aquests nens que viuen en la miseria i la precarietat però no deixen mai de regalar-te somriures.
Fem entrenament de 10 a 12 i amb els nens petits fem diverses activitats amb material que hem portat: pintures, ceres, globus, bombolles....ja us podeu imaginar com estan de contents! Tots volen emportar-se les joguines cap a casa, i costa molt que entenguin que ho hem de guardar pel dia següent.
A part dels petits de les escoles, se'ns hi afegeixen molts nens que estan pels voltants i volen jugar amb nosaltres... Realment fent el que estem fent podem veure que amb poc és molt fàcil regalar il.lusió, somriures i alegria: una cera, un globus o una bombolla,... No fa falta res mes.
En acabar l'entrenament els nois i noies ens dediquen cançons i balls per agrairnos el que fem per ells i ens reunim tots junts per dirigir-los unes paraules: només podem donar-los les gràcies per tot el què ens estan aportant!
Tornem a casa amb un somriure d'orella a orella per aquest primer matí tant intens. Per dinar tenim preparat mafe, un plat típic de Senegal a base d'arròs i una salsa feta amb crema de cacahuet. Cal dir que aquí el Diop i la seva família i amics ens cuiden molt bé. Estan pendents de tot el què necessitem i sempre ens preparen el menjar i ens el porten a la casa on estem allotjats... Tot menjar típic amb molt d'arròs i moolt picant!
Un cop hem dinat i fet la nostra migdiada per agafar forces, ens dirigim a la pista principal on durant les tardes es faran partidets entre els diferents equips de les escoles. Cada un de nosaltres farà d'entrenador dels respectius equips del matí juntament amb els seus propis entrenadors. És una manera que tots compartim coneixement i aprenguem un dels altres d'aquest esport que tant estimem.
Des de les 5 de la tarda fins les 9 de la nit, 4 hores de bàsquet, diversió, somriures i alegria.

Tornem a casa esgotats i fem balanç de tot el què ens ha aportat aquest dia a Louga, i conscients que demà viurem noves i fascinants experiències.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada