Últim dia a Senegal

Dissabte 8 és per una part de l'expedició Rec l'últim dia a terres africanes. Avui a la nit, l'Anna, la Cris, el David, el Gerard, el Xavi, l'Hector i la Neus tornaran a casa. Però encara ens queda per endevant tot un dia que viatjarem cap a Dakar on intentarem fer una mica de turisme, i on la resta de grup es quedarà uns dies més.

El pla inicial es arribar en 4 hores a Dakar però finalment tardem bastant més: puntualitat africana, roda punxada a mig camí i parades obligades per visitar els wc's aliens per causes majors.... Total, un viatge bastant mogudet fins que per fi arribem a Dakar i anem directes a agafar el ferry que ens portarà a l'illa de Gore. 

Aquesta illa està declarada patrimoni de la humitat i actualment és un punt obligat de turisme de Senegal ja que fa molts anys era aquí on es comerciava amb els esclaus i es venien per portar-los a Amèrica. 

Com que vam arribar una mica tard no vam poder visitar la Casa dels esclaus ja que estava tancada, però vam veure el monument als esclaus i vam poder fer una volta per l'illa i els seus carrers, a part de comprar els últims regals amb el ja habitual regateig.

Un cop es va començar a fer fosc vam tornar amb el ferry i vam tornar a agafar l'autocar per anar a la casa on dormiran els que es queden a Dakar.

Arriba l'hora d'acomiadar-nos ja que els que tornem avui hem d'agafar taxis i anar cap a l'aeroport. Un moment dur i amb algunes llàgrimes ja que en aquests deu dies hem format una gran família entre tots! Però road to Louga no acaba aquí, continuarà en la distància, quedarem per compartir fotos i anècdotes i sobretot enfilarem l'agulla per planificar i preparar el Moha Camp de l'any vinent.

Gràcies a REC in your memory, a Mohamed Diop, a Landing, a Corso, a família i amics senegalesos,  a la ciutat de Louga i a tots els que ens han acollit i han fet la nostra estada més fàcil, a tots els nens i nenes, nois i noies per regalar-nos cada dia el seu somriure i sobretot gràcies a Boris, Júlia, Marc, Clara, Raquel, Eva, Gerard, David, Xavi,Hector, Anna i Cris... Per ser grans companys en aquest viatge i deixar-nos formar part d'aquest gran família REC in your memory.

I recordeu: #cambiarelmundoesposible

Dieuredieuf

Ultims dos dies de campus

Dijous i divendres han estat els dos últims dies de campus. Pel matí entrenaments a base d'activitats i competicions tots barrejats. Han estat dies emotius, plens de somriures i l'últim dia algunes llagrimes. Però el que no han faltat han estat els agraïments per part de  tots. Els nois i noies no han deixat de donar-nos les gràcies per tot... Per els materials que els hem portat, per tot el que els hem ensenyat, per fer-los jugar, ballar i divertir-se. Per part nostre tampoc hem deixat d'agraïr-los tot el que ens han donat... Ens han omplert aquests dies d'energia, vitalitat, felicitat i estic segurissima que nosaltres ens emportem les maletes ben plenes d'un xute d'energia brutal, com ens ha dit des del primer dia el Boris.

Al migdia del dijous i divendres el Landing va portar una perruquera a casa que ens va fer trenes als que vam voler, ja veureu que wapos estem tots amb aquesta pentinats tant afros!!

Les últimes tardes hi ha hagut les finals dels grans, on han guanyat els nois del Boris i el nostre Blue team de SOS. Tambè vam fer un partit entre les veteranes de Senegal contra les coachs d'Spain, on ens vam emportar la victòria nosaltres, gràcies a l'ajuda de la Fatou que va jugar amb nosaltres com a "girorina d'apdopció" que és! 

Les competicions van acabar amb un partit d'all stars, combinat de jugadors del equips de nois de les quatre escoles contra jugadors del primer equip de Louga.

Abans  de l'últim partit, i presents moltes autoritats de la ciutat, vam repartir el material que ens quedava als diferents equips. Va ser una autèntica bogeria, i tots els nens i nenes ens demanaven sabatilles, samarretes... Tot el que els poguéssim donar. Realment un dels moments més durs i estressants d'aquesta estada... Quan veus que tothom et demana i no els hi pots donar a tots!! Però ens hem de quedar amb les cares de felicitats d'aquesta nens i nenes en rebre aquestes bambes noves... Indescriptible!! No oblidarè mai el gest d'una mare, que en arribar el seu fill a casa equipat amb un xandall i unes sabatilles noves que li haviem donat, va tornar a la pista amb el nen per conèixer'ns i agrair-nos un a un el que haviem fet pel seu fill.... En aquest moment saps que tornaràs a Louga, per poder fer feliços a moltes famíles més!

Un cop repartit el material, va ser l'hora pels agraiments i regals cap a nosaltres. Cada  escola va regalar un vestit típic als seus entrenadors, i el Diop en nom de tota la gent de Louga ens va fer entrega d'una figura gravada Rec in your memory espectacular!

Nosatres tambè vam voler agrair al Diop i a tota la seva família i amics tot el que han fet per nosaltres aquestes dues setmanes, com ens han cuidat, protegit, estimat, en definitiva... Fer-nos sentir part d'un d'ells mes! Li vam fer entrega d'una foto que vam fer el dia del video, on amb tots els nens es llegeix la paraula REC. En acabar tots els nens ens venien a dir adeú, emocionats ens demanaven que tornessim l'any vinent... Molt maco, i trist a la vegada perque els trobarem moltissim a faltar!!! Acaba el campus, 10 dies de més que bàsquet, 10 dies de donar, rebre i compartir!

Com a fi de festa, i per ser l'últim sopar a Louga, la mare del Diop ens torna a obrir les portes de casa seva i allà fem l'últim sopar tots junts envoltats de la seva família i amics, que d'ara endevant tambè seran la nostra gent i els portarem tots dins el nostre cor. Gràcies Louga, gràcies Mohammed Diop, gràcies Rec in your memory!

Un dia diferent

Avui dimecres hem viscut un dia diferent. Hem descansat de la nostra rutina de basquet i pel matí hem visitat l'orfanat SOS. Allà hem pogut visitar les Keurs (les cases) de les diferents mares on a cada una hi viuen 10 nens. Cada mama es fa càrrec d'ells, on viuen en ha itacions de 3 o 4, i els més petits dormen amb ella. A l'orfanat hi vieun nens i abandonats o que no tenen família, i n'hi ha des de 2 anys fins a 18. Quan ja surten de l'orfanat van a viure amb altres famílies i alguns van a la universitat.

Tambè hem vist la biblioteca, la sala d'informàtica i alguna aula.

Després els responsables de SOS ens han explicat els projectes que porten a terme tant dins del village on viuen els nens com amb els poblats més necessitats dels voltants, i després el Marc els ha explicat el que fem a REC in your memory i els ha proposat que podem col.laborar amb ells amb el que necessitin. 

Hem fet entrega fel marerial, roba i sabates que portavem per ells, ha estat un matí molt emocionant!

Per la tarda, després de dinar i descansar hem anat a la pista central on estaven convocats tots els nois i noies per fer entre tots un video de record de la nostra estada aquí. Primer de tot hem fet cartells amb ela noms dels clubs, escoles i empreses que han col.laborat amb Rec i després hem agrupat els nens per equips i cada grup feia alguna de les activitats que hem estat fent aquests dies: exercicis de basquet, jocs, danses, manualitats, etc... Finalment, al centre de la pista hem format la paraula REC amb els nens i ha quedat una foto xulíssima!!

En acabar la filmació del video han jugat un partit les noies grans i  el primer partit de la final dels grans. En arribar a casa, el Diop ha vingut amb les cuineres que cada dia ens han fet el menjar i ens han preparat un sopar boníssim, i tots els hem agraït amb aplaudiments que ens hagin cuidat tan bé tots aquests dies. Després de sopar ha vingut un amic del Diop que fa figures de fusta i en un moment hem tingut allà montat un petit mercat d'artesania on hem pogut comprar algunes peces per emportar-nos a casa (previ regateix, es clar)

Això ja s'acaba...