El pla inicial es arribar en 4 hores a Dakar però finalment tardem bastant més: puntualitat africana, roda punxada a mig camí i parades obligades per visitar els wc's aliens per causes majors.... Total, un viatge bastant mogudet fins que per fi arribem a Dakar i anem directes a agafar el ferry que ens portarà a l'illa de Gore.
Aquesta illa està declarada patrimoni de la humitat i actualment és un punt obligat de turisme de Senegal ja que fa molts anys era aquí on es comerciava amb els esclaus i es venien per portar-los a Amèrica.
Com que vam arribar una mica tard no vam poder visitar la Casa dels esclaus ja que estava tancada, però vam veure el monument als esclaus i vam poder fer una volta per l'illa i els seus carrers, a part de comprar els últims regals amb el ja habitual regateig.
Un cop es va començar a fer fosc vam tornar amb el ferry i vam tornar a agafar l'autocar per anar a la casa on dormiran els que es queden a Dakar.
Arriba l'hora d'acomiadar-nos ja que els que tornem avui hem d'agafar taxis i anar cap a l'aeroport. Un moment dur i amb algunes llàgrimes ja que en aquests deu dies hem format una gran família entre tots! Però road to Louga no acaba aquí, continuarà en la distància, quedarem per compartir fotos i anècdotes i sobretot enfilarem l'agulla per planificar i preparar el Moha Camp de l'any vinent.
Gràcies a REC in your memory, a Mohamed Diop, a Landing, a Corso, a família i amics senegalesos, a la ciutat de Louga i a tots els que ens han acollit i han fet la nostra estada més fàcil, a tots els nens i nenes, nois i noies per regalar-nos cada dia el seu somriure i sobretot gràcies a Boris, Júlia, Marc, Clara, Raquel, Eva, Gerard, David, Xavi,Hector, Anna i Cris... Per ser grans companys en aquest viatge i deixar-nos formar part d'aquest gran família REC in your memory.
I recordeu: #cambiarelmundoesposible
Dieuredieuf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada